Cercar en aquest blog

dissabte, 25 de desembre del 2010

NO ÉS AMOR...

...és el que hi ha després, no sabem com nomenar-ho. La seva imatge et fa tremolar, no pot ser sencillament amor, l'amor és efímer, això no...
X:Que és?
Y:No sé, eres tu qui diu que no és amor, que és?
X:El nivell superior, és que quan ja deixes de viurer, quan no t'importa morir.
Y:Si si, quan voles sense por a caure, que més dona? ja haurás volat. Tira't pel precipici, sense por amiga meva.
X:No sé si envejar-te... No és obseció, no és amor, és un sentiment que ha vingut d'un altre món per apoderar-se de tu, que afortunat és ell, i que afortunada tu per poder sentir-ho, realment t'enveje... I és tot tant incondicional que ni tan sols importa que no estiga...
Y:Sempre està, mai desapareix...

dilluns, 13 de desembre del 2010

No hi ha pressa

I que he de fer ara? Ara que sent estar millor desperta que dormint. Unes ganes inacabables de viure, he tornat a tremolar, després d'anys apagats, sense paraules, ni mirades, ni un mínim sospir. Quan una idea platònica, merament imposible, apareix al meu món, que he de pensar? No sent ni les cames, tota la sang està al cor, com si intentara sortir del pit. La vida és més que real, succesos que no han de passar es fan possibles.

I si no és el moment, haure de secar-li les llàgrimes a ella, amb qui identifique els trossos d'ànima que s'han quedat escampats pel passat.

Potser hauria de seguir esperant una estona més, encara queda món per viure.

Sencillament soc a un somni, passe el que passe seré!


Sempre t'esperaré

dimarts, 7 de desembre del 2010

Situacions impossibles.

Vas ser tan vulnerable...
Les teves ferídes que sagnaven, ara romanen tancades, de pell suau i forta com les escates.
I ara ets tant dur que pareix impossible tocar-te l'ànima.

Ni tan sols els fantasmes del passat són capaços de tornar. Ja no tens turment, sempre en pau, sense res que calga ser netejat.

M'agradaria veure't desfet.

I després gaudiria al recosir-te =)

Et pense pels matins, a la nit he deixat de ser jo...

diumenge, 5 de desembre del 2010

I que fariem sense eixos calfreds suaus i agradables, aquells que ens causa el massatgeador metàl·lic cerebral de l'ale-hop. I la planta, i la gola i t'envas...