I que he de fer ara? Ara que sent estar millor desperta que dormint. Unes ganes inacabables de viure, he tornat a tremolar, després d'anys apagats, sense paraules, ni mirades, ni un mínim sospir. Quan una idea platònica, merament imposible, apareix al meu món, que he de pensar? No sent ni les cames, tota la sang està al cor, com si intentara sortir del pit. La vida és més que real, succesos que no han de passar es fan possibles.
I si no és el moment, haure de secar-li les llàgrimes a ella, amb qui identifique els trossos d'ànima que s'han quedat escampats pel passat.
Potser hauria de seguir esperant una estona més, encara queda món per viure.
Sencillament soc a un somni, passe el que passe seré!
Sempre t'esperaré
Els somnis son gratuits ¿no? Aleshores . . . ¿que mes dona? somnia, somnia, el moment es tot teu! ;)
ResponElimina