Situacions patètiques II

Ànsies, ànsies de vida que em porten a les bogeries de l'autodestrucció, la mutilació pròpia, la innovació, el dessig de canvi, la inconstància, els somnis, mutacions en general. I mentrestant en algún lloc amagat del crani: SOLETAT.

Els segons passen cercant, i pense que he trobat... amb els meus prismatics em permet el luxe d'observar des de la distància. Els seus delicats moviments, la seva filosofia, imaginar com respira, i en general eixe no sé que, eixe jo que sé, que que sé jo que m'encanta...

De nou situacions patètiques, sembla rídicul tindre por de perdre allò que encara no he trobat.

Deixant açò a banda seré feliç pensant que ho he aconseguit. Si, allò d'oblidar...