NO ÉS AMOR...

...és el que hi ha després, no sabem com nomenar-ho. La seva imatge et fa tremolar, no pot ser sencillament amor, l'amor és efímer, això no...

X:Que és?

Y:No sé, eres tu qui diu que no és amor, que és?

X:El nivell superior, és que quan ja deixes de viurer, quan no t'importa morir.

Y:Si si, quan voles sense por a caure, que més dona? ja haurás volat. Tira't pel precipici, sense por amiga meva.

X:No sé si envejar-te... No és obseció, no és amor, és un sentiment que ha vingut d'un altre món per apoderar-se de tu, que afortunat és ell, i que afortunada tu per poder sentir-ho, realment t'enveje... I és tot tant incondicional que ni tan sols importa que no estiga...

Y:Sempre està, mai desapareix...

No hi ha pressa

I que he de fer ara? Ara que sent estar millor desperta que dormint. Unes ganes inacabables de viure, he tornat a tremolar, després d'anys apagats, sense paraules, ni mirades, ni un mínim sospir. Quan una idea platònica, merament imposible, apareix al meu món, que he de pensar? No sent ni les cames, tota la sang està al cor, com si intentara sortir del pit. La vida és més que real, succesos que no han de passar es fan possibles.

I si no és el moment, haure de secar-li les llàgrimes a ella, amb qui identifique els trossos d'ànima que s'han quedat escampats pel passat.

Potser hauria de seguir esperant una estona més, encara queda món per viure.

Sencillament soc a un somni, passe el que passe seré!

Sempre t'esperaré

Situacions impossibles.

Vas ser tan vulnerable...

Les teves ferídes que sagnaven, ara romanen tancades, de pell suau i forta com les escates.

I ara ets tant dur que pareix impossible tocar-te l'ànima.

Ni tan sols els fantasmes del passat són capaços de tornar. Ja no tens turment, sempre en pau, sense res que calga ser netejat.

M'agradaria veure't desfet.

I després gaudiria al recosir-te =)

Et pense pels matins, a la nit he deixat de ser jo...

I que fariem sense eixos calfreds suaus i agradables, aquells que ens causa el massatgeador metàl·lic cerebral de l'ale-hop. I la planta, i la gola i t'envas...

Para apagar tu soledad entre olores de canela.

Ciao bambina! La catapulta de la Cosa Nostra...

Estruendos y humo, ruidos molestos e italianos, como peces en una pecera, sin poder luchar contra el estrés, contra las ondas del sonido estridente, de la voz del animal (del humano). Sucios y posesivos, como una pandemia. Ahogamos nuestras penas en el vicio, transformando lo puro en mierda. Sin remordimientos, simplemente cerramos los ojos; convertidos sutilmente en amantes del asco. Libros: la abstracción hecha materia. Nos movemos gracias al egoísmo, sinvergüenzas, canallas, absurdos luchadores sin meta.

Amiga mía, mientras te sociabilizas te escribo, convertiré mis pensamientos en código binario (en papel como prefieres llamarlo tu), para apagar tu soledad en este universo paralelo de datos científicos. Hagamos de lo matemático algo bello, convirtamos la ciencia en arte. Todo está en nuestras manos, somos HUMANAS, hemos nacido para gobernar ;)

A MI ELS CONILLETS NO M'INTERESSEN PER RES...

Caminant entre la gent, en ocasions et preguntes... Fins a quin punt pot arribar el seu llibertinage, o si estaran eternament dormits dins del seu somni, sense tenir cap dessig de fugir de la seva ignorància. Embriagats per la simplicitat de les situacións viuen sempre erectes, sempre excitats. I perquè no s'adonen de què realment no es deixen portar per les hormones, tancats, seguint les pautes, fidels com a gossos a la seva absurda educació.

Cuentistes!

Ja fa temps vaig deixar de creure en contes de fades...

ME GUSTA FUMAR CON LA CABEZA ENTRE TUS BRAGAS

Mojar a alguien con miel...