Cercar en aquest blog

dilluns, 15 de novembre del 2010

A MI ELS CONILLETS NO M'INTERESSEN PER RES...

Caminant entre la gent, en ocasions et preguntes... Fins a quin punt pot arribar el seu llibertinage, o si estaran eternament dormits dins del seu somni, sense tenir cap dessig de fugir de la seva ignorància. Embriagats per la simplicitat de les situacións viuen sempre erectes, sempre excitats. I perquè no s'adonen de què realment no es deixen portar per les hormones, tancats, seguint les pautes, fidels com a gossos a la seva absurda educació.

Cuentistes!

Ja fa temps vaig deixar de creure en contes de fades...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada